Parem de parlar, es fa un sil.lenci i ens quedem mirant-nos, poc a poc t’acostes i em fas un petó.
És exactament com el recordava.
Lentament les nostres boques es comencen a buscar i s’acosten i es separen, i gairebé es toquen i es tornen a separar, et mossego suaument el llavi superior i giro el cap i poc a poc m’acosto per l’altre cantó, m’agafes del coll i els teus dits es barregen amb els meus cabells i les nostres llengues es toquen després de tants dies, es tornen a separar, i ara em mossegues el llavi inferior i ens mirem tímidament, sense deixar de jugar i se’m escapa un somriure.
No estic incòmode, ni estànya, no me’n penedeixo d’haver vingut.
I ja no cal parlar de res, amb aquest petó s’acaba un llenguatge i en comença un altre…
