I quants mesos fa que estic així? I vas i vens, però no marxes del meu cap…i de veritat que no entenc que em passa amb tu. I que em tingut? Gairebé res, em estat junts dues nits i poc més…
Disgustos, males paraules, tristor…si es que no ho entenc, segueixo capficada en la idea de que estem fets l’un per l’altre i no se en que em baso per creure tant fermament en això.
Suposo que és l’energia, l’energia que hi ha hagut entre nosaltres les poques vegades que em estat junts, la forma d’abraçar-me mentre pensaves que estava dormint, o no se…o potser estic enamorada d’una idea, perquè tampoc et conec tant com per estimar-te de veritat i potser m’ho faig tot jo.
Potser és el “no” que no puc acceptar, potser és només el desig de tenir-te i després si et tingués em desil•lusionaria. I no entenc perquè ho vas tallar així tant ràpid, sense donar una oportunitat a ni que això comencés…
M’agrada adormir-me pensant en tu, a veure si en somnis passa el que no passa en la realitat…però ni en somnis no et trobo…
I ni en somnis…
2 Respostes fins ara »
RSS dels comentaris · TrackBack URI
Mire ha dit,
Juliol 10, 2008 @ 9:39 pm
Quan fem terapia?
Escrius genial, però has malgastat temps i paraules…no m’agrada aquest text.
Ni la persona a qui va dirigit.
No et mereix.
ai lof iu.
ambcalma ha dit,
Juliol 24, 2008 @ 1:50 pm
durilla la Mire quan vol eh?? jeje…
Carinyu, jo estic amb que t’has enamorat de la idea que tu tens d’ell al cap, del personatge que has creat… serà pq em sona molt això…
Lo bo és que mentres te’n surts de tot això, també t’ho saps passar bé, que si platjeta, que si concerts, que si cap aquí, que si cap allà… aprofitant l’estiu
Un petonarru