Àngels

Abril 4, 2008 · Arxivat sota La vida

Per part dels meus pares vaig rebre una educació cristiana, em van batejar, vaig fer la comunió i, fins i tot, la confirmació. Ells són creients i això em van ensenyar. Amb l’edat, com és natural, et vas plantejant si és veritat o no tot això de que existeix un ésser superior o si és una necessitat que té l’home a creure en alguna cosa.
Sincerament, no penso massa en el tema, crec que no sóc creient, però també crec que si sentís per megafonia que acaben de segrestar el vol en el que estic viatjant, em posaria a resar tot el que sé. Així que la meva relació amb Déu seria una mica interessada…

Però degut a aquesta educació que tinc “de sèrie”, no puc evitar creure amb els àngels…però no els que tenen els cabells rossos, ulls blaus i porten ales, nooo aquests no!

Crec en els àngels de carn i os, poden anar disfressats de moltes maneres, n’hi ha que van amb moto, n’hi ha que van a peu, amb ulleres o sense, en fi…tampoc no els reconeixereu per la roba que porten sinó  perquè es preocupen tant dels altres que de vegades s’obliden d’ells mateixos! Els hi agrada molt parlar les coses i gens estar enfadats!

El més increïble dels àngels és que ells no ho saben que ho són, de vegades van preocupats per la vida i sentint-se insegurs, pensant si son bons realment, comparant-se amb el primer saldo que passa i veient-se inferiors…ai si ells sapiguèssin com són de fantàstics!
Una abraçada ángels! No sabeu com us estimo!!!

 

 

2 Respostes fins ara »

  1. 1

    Mire ha dit,

    Abril 6, 2008 @ 6:42 pm

    Jo també crec en els àngels. De fet, sempre n’he tingut un al meu costat. El dia que vaig néixer ja estava allà al costat.
    Per cuidar-me i estar amb mi, tota la vida.

    :)

    Respon
  2. 2

    ambcalma ha dit,

    Abril 7, 2008 @ 10:41 am

    I tant que existeixen!

    … lo guapo és ser conscinent que tens un àngel a prop… i no saber que potser per algú tu també n’ets un…

    :)

    Respon

RSS dels comentaris · TrackBack URI

Digues les teves paraules