Té quasi 71 anys, però no ho sembla. Em va tenir amb 40 i ho recomana a totes les dones, diu que tenir-me gran la va fer jove! I no sé si és perquè m’estic fent gran o que aquests dies ella té la pressió alta, però m’han vingut idees al cap molt tristes…sí, sí ja sé que no he de pensar amb aquestes coses, però és que són tant difícils de controlar els pensaments…I això, que últimament penso que jo sense aquesta dona no podria viure, que és una de les columnes que aguanta la meva casa, nevi o troni, ella sempre està allà. Quan de cop m’escolto i veig que estic una mica tristona vaig corrent a veure-la. Quan arribo em deixa unes espardenyes perquè estigui més còmode, em fa el dinar i després seiem al sofà a prendre una infusió. Jo faig veure que miro la tele i ella que llegeix el diari, però en cinc minuts ja estem parlant de qualsevol cosa. Li tinc força confiança per l’edat que ens portem i és que ella és, en molts aspectes, una noia jove atrapada en un cos de 71 anys. Sempre diu que va néixer massa aviat i en part te raó. Intentaré estar al màxim al seu costat ara que puc i no pensar en coses que només em fan entristir. A més com diu un dels meus àngels: “Les nostres mares dormen en formol, així que no t’has de preocupar”.
Arxivat per a Abril, 2008
Marona
Per res
Ahir vaig escriure un sms esperant resposta i no la vaig tenir. Avui no ha sortit el sol i aquest cap de setmana no ha passat res especial, però tot i així estic contenta!
Molt i molt contenta. Suposo que he arribat a aquest equilibri fantàstic de no necessitar que algú em digui que sóc especial per sentir que ho sóc, no necessitar el sol per riure, d’estar contenta perquè si, perquè la vida és un regal.
Cada dia es pot començar de zero i el sol torna a sortir, cada dia…
Bon dia!:)