Matarile

Encara recordo quan em van dir: “La Marta està esperant una nena, seràs tieta” i jo que no entenia com amb 10 anys es podia ser tieta…
A la meva classe ningú no era tiet o tieta de ningú, en fi, era una mica estrany però jo estava contenta, tindria una nina, una nina de veritat!.
 Vaig retallar fotos de nadons, anuncis de bolquers i articles sobre nens petits que trobava a les revistes i li vaig fer una mena d’àlbum-collage a la meva germana, per tal d’ajudar-la a conèixer el nou món que li venia a sobre.

Recordo que van venir a mig matí a buscar-me a l’escola, per anar a veure-la, tota la classe mirant com agafava l’abric i la cartera i marxava, amb el cap ben alt, a veure a “la meva neboda”.

Tenia el cap amb forma de cogombre i una ferida a la galta dreta, degut a que va néixer molt grossa i la van haver de treure amb fòrceps. Però era tant bonica!
“Es diu Mireia, em va dir la meva germana, la vols agafar?” Quina emoció! Recordo que em van fer seure al llit de l’acompanyant que hi ha a les clíniques i em van posar una tovallola a sobre el braç, ja que era tant prima que se’m hagués escorregut, aleshores la meva mare me la va posar suaument a sobre els braços; Quina cosa més bonica pensava, estava emocionada, era millor que l’últim nenuco que m’havien portat els reis, menjava, cagava i plorava sense piles!

Poc a poc la nina va anar creixent i jo amb ella, de vegades em feia preguntes que em feien posar de tots colors…  Totes les coses que m’agradaven a mi, li agradaven a ella, com una germana petita que còpia fidelment a la seva germana gran.

 Ara aquella nina està a punt de fer 20 anys, no puc creure com passa el temps, és tant gran ja i tant responsable, i amb molts menys pardals dels que tenia jo al cap a la seva edat.
Estic molt orgullosa d’ella!
Ella és la germana petita que mai vaig tenir, ella és i serà sempre, la meva nina!!!